Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot a aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquí comença el cos del text -i la segona segona part- on es parla de les primeres representacions monumentals d'art públic barceloní. A la primera part del text, però, trobem els Preliminars amb les seves "Limitacions" i una "Panoràmica monumental de Barcelona". A més, com a introducció a l'urbanisme, el capítol "Barcelona, la construcció d'una ciutat", que configura la morfologia de la ciutat passant per les seves primeres "etapes constructores": Ibers i romans, Muralles i fortaleses, el pla Cerdà i, per últim, una aproximació a la nomenclatura dels carrers de Barcelona.
En aquesta segona part, doncs, ens apropem als monuments més antics de Barcelona, que són -a excepció de Santa Eulàlia que ho serà més tard-, les fonts vuitcentistes que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable per abastir la ciutat i provinent de Montcada.
Els monuments més antics de Barcelona configuren sis subcapítols:
3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)
Altres fonts decoraven Barcelona però han desaparegut: la font del Sàtir o font de les Comèdies, va ser contruïda al 1802 i enderrocada el 1817. Al seu lloc s'hi va posar la font de La Barcelona Industriosa, que també fou enderrocada posteriorment. D'ella, però, ens resta una escultura d'una fornícula, la font del Xato, que veurem més endavant. Actualment, on hi va haver aquestes dues fonts, (a tocar de Colom, a finals de la Rambla) trobem l'escultura a Serafí Pitarra.
Una altra font que ha desaparegut és la font de Jesús: va ser erigida al 1810 i enderrocada el 1864. Se situava a la confluència dels carrers Passeig de Gràcia i Aragó.
Gràcies per llegir la introducció a aquest capítol sobre les fonts vuitcentistes. Si vols saber-ne més, segueix als subcapítols; pots també, però, passar directament al capítol següent, que tracta de L'Exposició Universal de 1888. Si vols llegir de forma disruptiva sense resseguir els capítols en ordre tens a disposició l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit.
Per cert, els dibuixets són meus, que no en tinc ni idea de dibuixar però m'ho passava bomba remenant l'Ilustrator fins que se'm va acabar el període de prova...I així s'han quedat que no els puc tocar més per millorar el traç...
Aquí comença el cos del text -i la segona segona part- on es parla de les primeres representacions monumentals d'art públic barceloní. A la primera part del text, però, trobem els Preliminars amb les seves "Limitacions" i una "Panoràmica monumental de Barcelona". A més, com a introducció a l'urbanisme, el capítol "Barcelona, la construcció d'una ciutat", que configura la morfologia de la ciutat passant per les seves primeres "etapes constructores": Ibers i romans, Muralles i fortaleses, el pla Cerdà i, per últim, una aproximació a la nomenclatura dels carrers de Barcelona.
En aquesta segona part, doncs, ens apropem als monuments més antics de Barcelona, que són -a excepció de Santa Eulàlia que ho serà més tard-, les fonts vuitcentistes que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable per abastir la ciutat i provinent de Montcada.
Els monuments més antics de Barcelona configuren sis subcapítols:
3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)
Altres fonts decoraven Barcelona però han desaparegut: la font del Sàtir o font de les Comèdies, va ser contruïda al 1802 i enderrocada el 1817. Al seu lloc s'hi va posar la font de La Barcelona Industriosa, que també fou enderrocada posteriorment. D'ella, però, ens resta una escultura d'una fornícula, la font del Xato, que veurem més endavant. Actualment, on hi va haver aquestes dues fonts, (a tocar de Colom, a finals de la Rambla) trobem l'escultura a Serafí Pitarra.
Una altra font que ha desaparegut és la font de Jesús: va ser erigida al 1810 i enderrocada el 1864. Se situava a la confluència dels carrers Passeig de Gràcia i Aragó.
Gràcies per llegir la introducció a aquest capítol sobre les fonts vuitcentistes. Si vols saber-ne més, segueix als subcapítols; pots també, però, passar directament al capítol següent, que tracta de L'Exposició Universal de 1888. Si vols llegir de forma disruptiva sense resseguir els capítols en ordre tens a disposició l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit.
Per cert, els dibuixets són meus, que no en tinc ni idea de dibuixar però m'ho passava bomba remenant l'Ilustrator fins que se'm va acabar el període de prova...I així s'han quedat que no els puc tocar més per millorar el traç...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada