Translate

dijous, 2 d’octubre del 2014

Distopías urbanas: "Europa, ¿una nueva narrativa?"

Desde hace aproximadamente un año la Unión Europea anima a sus conciudadanos a participar en una nueva narrativa para Europa"Es una llamada a un renacimiento científico y artístico que requiere dirigentes valientes y ciudadanos comprometidos". ¿Dirigentes valientes?...Me conformaría con que fueran honestos y un poquito más austeros. ¿Ciudadanos comprometidos? Sorry...vous avez trop de boulot là-dedans...Por lo que a mi respecta os falta credibilidad y en un orden imaginario (como Europa, por ejemplo) la confianza lo es todo: ya sabéis...las ideas mueren cuando ya nadie cree en ellas. La memoria es el elixir de la inmortalidad. 

Este es mi mensaje para la Comisión Europea como ciudadana europea comprometida 
y será en español porque el catalán, aun teniendo millones de hablantes y una presencia más que notable en Internet, no es una lengua oficial de la Unión Europea. A mi entender, todos los idiomas hablados en el orden imaginario del territorio europeo deberían ser oficiales. Inutilizar un idioma es herirlo de muerte: matar un idioma es matar una cultura entera, una forma más de ver, comprender y explicar el mundo. 



SOBRE LA NOVEDAD: LA EUROPA DE LAS PALABRAS

Nuevo, gratis; luces de colores, cadenas invisibles..."Necesitamos seguir contando la historia de Europa" dice el señor Barroso, presidente de la Comisión Europea. ¿Necesitamos? ¿Quién? ¿Una nueva narrativa o cambiarlo todo para que nada cambie? ¿Una nueva narrativa o el cuento de siempre? 

¿Seguir contando la historia de Europa a las nuevas generaciones? ¿Quién escribe los discursos de este señor?...Probablemente alguien que no tiene ni idea de cómo de mal está el temita editorial, al menos en España...pero desde las alturas, Europa..."Es como un libro: no podemos quedarnos en las primeras páginas, incluso si son extraordinariamente bellas. Tenemos que seguir contando, seguir escribiendo el libro del presente y el futuro. Por eso necesitamos una nueva narrativa para Europa". 

¿Extraordinariamente bellas?...¿A qué huelen las nubes?...Por favor, que algún historiador me explique esta gran belleza porque me habré perdido algo...¿Seguir contando y escribiendo significa seguir manipulando? ¿De verdad quieren ustedes una nueva Europa? Empiecen por aquí. 

UNA NUEVA TORRE DE BABEL

Después de leer las palabras que alguien, seguramente, ha escrito para el señor Barroso me dispongo a intervenir en el debate, como ciudadana europea que soy...que podría ser de la República intergaláctica del tercer anillo de Saturno pero como no elegimos donde nacemos...pues ala...ajo y agua. Con el pastón que se llevan los parlamentarios y encima hay que darles ideas...

A la derecha de la página web de "El debate sobre el futuro de Europa" se ve un megáfono (muy pixelado, por cierto) donde dice "Exprese su opinión". Y ahí empieza el problema más que la solución. Si no sabes inglishpitinglish, ná de ná. Os vais a encontrar esto:



Si sabéis inglés o tenéis curiosidad, una vez dentro, leemos: "Feel free to contribute in any of the official EU languages! Your feedback will be shared at the New Narrative closint event in Brussels on 28 October 2014". (Algo así como "Siéntete libre de contribuir en cualquier de las lenguas oficiales de la Unión Europea! Tus contribuciones serán compartidas en "La Nueva Narrativa" evento que se celebrará en Bruselas el 28 de octubre de 2014"). Como se nota que el transmedia-storytelling está más de moda que nunca...qué vocabulario...Nuevas narrativas para crear nuevas Torres de Babel.

Vamos a ver, señores y señoras con estudios de la Comisión Europea...Si realmente quieren participación ciudadana empiezan ustedes muy pero que muy mal...

1. La página de participación solo está en inglés...¿Por qué? 

2. Aún pudiéndome expresar en catalán, español, inglés, francés y más o menos en italiano, no entiendo qué dice el conciudadano alemán (por ejemplo, que tampoco el sueco, etc.) que también tiene derecho a ser leído y comprendido. ¿Por qué no han habilitado un traductor? 

3. A los ojos del mundo queda muy bonito pedir la participación de la ciudadanía a título individual pero, siendo prácticos, quizás sea poco efectivo...RES NON VERBA, señorías. Les animo a contactar (tanto a las Instituciones como a cualquier ciudadano de a pie) con centenares de colectivos de ciudadanos que hace tiempo que están intentando remendar el estropicio de mundo que la bella Europa nos ha dejado. Así, a bote pronto, me vienen a la cabeza ciudadanos comprometidos (y europeos) de mi barrio que se organizan desde La Ciutat Invisible, Can Batlló, La Col...También otros:

Raons públiques: Colectivo interdisciplinar que trabaja en y desde la calle, para devolver el significado y el poder simbólico del urbanismo a l@s ciudadan@s. 

Arquitecturas Colectivas: una red de personas y colectivos interesados en la construcción participativa del entorno urbano. 

La Trama Urbana: espacio crítico y reflexivo sobre la ciudad y sus dinámicas; sobre los agentes urbanos y sus relaciones; sobre los efectos y las consecuencias de sus forma y su fondo; sobre sus problemas reales y las posibilidades de mejora. 

                    

¿DE QUÉ TIPO DE PARTICIPACIÓN ESTAMOS HABLANDO?

Vivo en Barcelona y sé de primera mano la incomodidad que supone para el Ayuntamiento (controlado por Lobbies) esto de la participación ciudadana. Sin ir más lejos (para un repaso sobre lucha vecinal en Barcelona, clic aquí), este año han habido algunos desajustes, digamos...El Pla Paral·lel, el desalojo de Can Vies y de otros centros autogestionados como La Carbonería (el edificio más antiguo de l'Eixample...que va camino de ser demolido para poner un hotel...). Res non verba, señorías. ¿Patrimonio, cultura, participación?...Nuestros políticos se llenan la boca con palabras que ni ellos comprenden...

A día de hoy, otros centros autogestionados por l@s vecin@s de Barcelona (o sea, de gente que participa comprometidamente) corren el riesgo de ser desalojados: dos ejemplos son el Banc Expropiat y el Casal Popular Tres Lliris. ¿Qué decir del barrio de la Barceloneta? Donde, además de la subida de los alquileres (que supone el fin de negocios familiares como también pasa en Paseo de Gracia) y el auge de los apartamentos turísticos, según me cuenta un pescador, se está construyendo un faro que no va a tener utilidad ninguna...#MarcaBarcelona...un desespero, un insulto a la inteligencia colectiva, un robo. 



Desalojo del centro social autogestionado La Carbonería

¿El mayor fiasco de intento de "participación ciudadana" reconocido desde el propio Ayuntamiento? (salvando la consulta de reforma de la Diagonal que a eso no sé qué nombre ponerle...) Fem Rambla, el colectivo de vecinos del barrio del Poblenou que se organizó para combatir la unilateralidad del Ayuntamiento en la toma de decisiones urbanísticas. La propuesta de participación fue alentada por los vecinos ante el no-diálogo del Ayuntamiento pero el alcalde se atribuye méritos diciendo que fue una iniciativa del distrito...Lo que hay que oír.

Al Ayuntamiento de Barcelona le encanta colgarse medallas. Antes de Fem Rambla fue Can Batlló, el gran ejemplo de autogestión según el Ayuntamiento. Señorías, Can Batlló es un espacio ocupado por l@s vecin@s: pregunten a cualquiera, lean, piensen, hagan algo...Como ejemplo esclarecedor de la esquizofrenia de la ciudad condal, destacar que mientras el Ayuntamiento se llenaba la boca con "la Zona 11" se desalojaba otro centro autogestionado. Pasaba el 3 de septiembre y fue L'Ateneu Popular de l'Eixample

No sé en el resto de Europa pero aquí los políticos en cartera, por lo que a mi respecta, ya no tienen mucha credibilidad...Ni hablar de coherència...que si hubiera alguna ya se hubieran devuelto todo los millones que han robado...En fin, me repito pero insisto...es la confianza la que mantiene los órdenes imaginarios y a este paso, nuestros tataranietos hablarán de Europa como un mal chiste mal contado y sin gracia. 

HAVE YOUR SAY: EUROPE IS...

"El comité cultural del proyecto define Europa como un estado de ánimo y una responsabilidad moral y política común de los ciudadanos de todo el continente". ¿Europa un estado de ánimo? ¿Una responsabilidad de los ciudadanos? ¿Qué es Europa para mi? Pues lo mismo que la República intergaláctica del tercer anillo de Saturno: un orden imaginario más para mantener el "status quo". 


¿Y para ti, qué es Europa? Mientras te lo piensas, mañana y pasado 3 y 4 de octubre vuelven las jornadas "Quan els barris eren nostres" (cuando los barrios eran nuestros).

------------------------------------------

Actualització del 3 d'octubre: després d'intercanviar impressions per Twitter amb el/la CM de la representació de la Comissió Ruropea a Barcelona, resulta que la llengua catalana no és oficial estrictament a la Unió Europea...però...sí és una llengua de comunicació...¿Cómo se te ha quedao el cuerpo?...Doncs res, que ens podem expressar en català es veu...La cosa és que com a país és Espanya qui ha de demanar la oficialitat del català...I bé, ja sabem com va tot plegat...Així que, no sé ben bé com, alguns se les han empescat per legitimar-lo...Coses dels ordres imaginaris...Batalletes del segle XXI...Aquestes coses ja no passen a la meva República intergal·làctica del tercer anell de Saturn...  


dimarts, 16 de setembre del 2014

Pels pèls: canvi de "look" i alguna elucubració que altra

Feia temps que necessitava un canvi radical i diumenge 14 va ser un dia molt especial: imprevisible, angoixant; alleujador, gratificant...Inexplicable...Per això em desmeleno i començo pel "look". És el tercer o quart cop que passo de portar els cabells moooolt llargs (per la cintura) a tallar-me'ls ben curts. Normalment, ho faig, com tothom, a la perruqueria. Ara, quan algú arriba a la pelu amb una melena tan llarga, se li pregunta tres-centes cinquanta vegades si està segur/a del què fa...

"No fos cas que s'ho repensi i em foti un clatellot", deu pensar la perruquera. Aquest cop els hi estalviat l'angoixa i els he facilitat la feina! I tot plegat al ritme d'un duet de "Le nozze di Figaro". Ara, he deixat el menjador fet un "cristu"... 


dilluns, 11 d’agost del 2014

Recollint fruita madura: notícies del Festival de Sitges

Es confirmen grans títols, comentaven a finals de juny des del web del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Aquest any, tot celebrant la 47a edició, “el pistoletazo zombi” el donarà Jaume Balagueró, que estrena la quarta de REC: “[REC]4: Apocalipsis”. Com a mostra del cinema català i espanyol, a més, comptarem a “La Distancia”, de Sergio Caballero i amb “Musarañas”, d’Àlex de la Iglesia.


diumenge, 10 d’agost del 2014

La cançó més trista del món i altres tragèdies humanes

Som música perquè som ritme; i som ritme pels patrons que, silenciosos, governen les nostres vides. En realitat, la humanitat és una cançó de la que coneixem la melodia però no la lletra...Ai las!, l'ésser humà, aquella incògnita temerosa que bascula entre dualismes i ordres imaginaris...


1. "Adagio for Strings" de Samuel Barber.
2. "When I am laid in earth" from Dido's Lament de Henry Purcell.
3. 4rt moviment (Adagietto) de la 5a simfonia de Gustav Mahler. 


dilluns, 14 de juliol del 2014

"Horror Vacui": Selectividad, Tesis y Oscar Wilde

Descubrí a Oscar Wilde gracias a la película "Tesis" (1996, Alejandro Amenábar). En la película Chema cuenta un cuento a Ángela que el director tituló "La princesa y el enano", de O. Wilde. 

Era época de selectividad y estábamos en la biblioteca disimulando que estudiábamos...De pronto me acordé de la película y me volví loca buscando ese cuento: no lo encontraba. Busqué por autor y, al final, encontré en Oscar Wilde un sinfín de cuentos. Leí el primero: se titulaba "El príncipe feliz". No había acabado de leer la primera página que me encontré llorando íntimamente en una biblioteca abarrotada. 

dimecres, 9 de juliol del 2014

"Els efectes socials del disseny urbà" #FADfest #CitytoCity

Fins al 10 de juliol, el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) celebra el seu FADfest, un festival que posa l'accent a nombroses disciplines: disseny industrial, gràfic, comunicació visual, arquitectura, interiorisme, moda, art i artesania. En el marc del festival, s'ha dut a terme avui una taula rodona titulada "Els efectes socials del disseny urbà". La taula ha estat organitzada pel FAD i per GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Controls Socials, de la Universitat de Barcelona) i s'emmarcava dins el guardó "City to City" que, aquest any, ha anat a parar a Mumbai per projecte: "Gorai Dumpsite Closure".  


divendres, 27 de juny del 2014

"La moraleja del ascensor": sobre "La trampa del mal"

La trampa del mal (2010) John Erick Dowdle
Prácticas para la revista Miradas de cine

Cinco desconocidos se encuentran en un ascensor y a cada apagón, uno de ellos muere. La trampa del mal, Devil en su versión original, es la primera entrega de la trilogía The Night Chronicles, un producto de Night Shyamalan, director de El Sexto Sentido (The Sixth Sense, 1999), El protegido (Unbreakable, 2000) y Señales (Signs, 2002), entre otros títulos de género fantástico con pretensiones trascendentales. El argumento de La trampa del mal no es en absoluto original pero está bien reciclado: negritos y ascensores. La intención es buena y el producto pretencioso. Eso sí: entretiene en una lluviosa tarde de domingo.

dimarts, 24 de juny del 2014

"Amor caramelizado al perfume de ciencia ficción": sobre "Destino oculto"

Historia de amor caramelizada al perfume de ciencia ficción”. 
Destino oculto (2011) George Nolfi
Prácticas para la revista Miradas de cine

Si el mes pasado el diablo hacía sus pinitos en la ciudad de Philadelphia en La trampa del mal (Devil, 2011), a este mes le toca a Dios imponer sus voluntades en Nueva York. Destino oculto (The Adjustment Bureau) es la ópera prima de George Nolfi que, a su vez, asume la producción y el guión de la película. Nolfi ha trabajado como guionista en películas como El ultimátum de Bourne (Paul Greengrass, 2007) o La sombra de la sospecha (Richard Donner, 2003), adaptación de una novela de Michael Crichton. Sorprende como, a pesar del despliegue artístico y visual y ser un filme de ciencia ficción, se apuesta por una ciencia ficción más conceptual, sin apenas efectos especiales.

divendres, 20 de juny del 2014

"Juzgar la perversidad": sobre "M. El vampiro de Düsseldorf"

M  “el vampiro de Düsseldorf” (1931) Fritz Lang

M es una película que pertenece al período alemán de Fritz Lang, heredero del caligarismo, un cine dominado por las sombras, los claroscuros, por escenarios claustrofóbicos que potencian atmósferas opresoras y por una temática referente a lo malévolo, lo perverso.

En M Lang nos personifica la perversidad a través de su protagonista (Peter Lorre) y nos lo esboza con sombras y reflejos, silbidos y cartas, siempre medio escondido.

No sabemos nada de él salvo que es un asesino de niñas y en sus apariciones Lang impone picados y movimientos de cámara que aumentan la sordidez del personaje. Solo en la parte final de un curioso juicio presidido por el hampa de la ciudad, el perverso personaje será juzgado y se nos presenta a un hombre enfermo, víctima y verdugo de sus actos.


dimecres, 11 de juny del 2014

Cinema i ciència: sobre "La isla de las almas perdidas"

La isla de las almas perdidas (1932)
Títol original The island of the Lost Souls
Dirigida per Erle C. Kenton

L’any 1896 H.G.Wells publicava The island of Dr. Moreau (L’illa del Doctor Moreau), una novel·la de ciència ficció adaptada al cinema, amb més o menys fortuna, en tres ocasions. La pel·lícula que ens ocupa és la primera de les adaptacions de la novel·la, de l’any 1932.


dissabte, 7 de juny del 2014

Cinema i educació: sobre "La guerra de los mundos"

La guerra de los mundos (1953)
Títol original The War of the Worlds
Dirigida per Byron Haskin

Al 1898 H.G. Wells publica The War of the Worlds, primera descripció coneguda d’una invasió al·lienígena a la Terra i al·legoria de l’Imperialisme regnat a l’època victoriana.

Una espècie de meteorit impacta a Londres i sorgeixen del terra una sort de trípodes metàl·lics autònoms de trenta metres que desintegren la gent amb rajos calòrics. El caos és general, la gent fuig i l’exèrcit intenta combatre´ls.


dimecres, 4 de juny del 2014

Cinema, literatura, música: sobre "El hombre invisible"

El hombre invisible (1933)
Títol original The invisible man
Dirigida per James Whale

Al 1897, H.G.Wells publica la novel·la The invisible man, originàriament presentada en forma de capítols en una revista británica.

Griffin és un científic que crea un brevatge que el converteix en invisible però no sap com tornar al seu estat normal. S’instal·la en un hostalet familiar d’un poble rural britànic per investigar la fòrmula que el convertirà de nou en visible. El protagonista és víctima dels efectes secundaris del brevatge, que el converteixen en un home airat i perillós, amb intencions malèvoles per dominar el món. Del món racional de la ciència passa a perdre el seny com si el brevatge, a mode de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, fes aflorar un desdoblament de personalitat: el cabal científic visible i el perturbat invisible. Hi ha dues lectures de la novel·la que conflueixen: d’una banda el perill dels avenços científics i de l’altra, la dualitat de l’ésser humà en quant al bé i al mal.

diumenge, 1 de juny del 2014

Pedra a pedra, record a record: reflexions sobre l'acció veïnal a Barcelona

Fa uns dies comentava que a "Barcelona: tenim un problema". Lluny del meu optimisme, el problema s'ha fet més gros: alimentat pel cinisme, la repressió i la tergiversació informativa de l'oligarquia imperant. Barcelona és una ciutat esquizofrènica, bipolar: una marca que no representa massa a aquell que hi viu o veu més enllà de la Sagrada Família i del Park Güell.

Vaig treballar al Barcelona Bus Turístic durant quatre anys i sé -de primera mà-, les males pràctiques de les empreses -entre elles TMB- que gestionen un servei precari i pompós a parts iguals: tartanes que facturen millonades, interrogatoris, cultura de la por i de la precarietat


dilluns, 28 d’abril del 2014

"Barcelona: tenim un problema..."

Barcelona és una ciutat rica i desigual, preciosament injusta, esquizofrènica. Ja al 2009, segons les Institucions, el turisme feia entrar 20 milions d'euros diaris a la ciutat comtal...però, cada dia més, la precarietat laboral i la privatització minen el sector dels serveis: contractes d'obra i servei, cultura de la por...ni rastre de bona gestió del coneixement, del patrimoni. Això sí, tot molt smart de cara a la galeria...


dissabte, 19 d’abril del 2014

Cicle de cine "Remakes": "La amenaza de Andrómeda"

Dissabte 24 de novembre de 2009

La amenaza de Andrómeda (1971)
Títol original The Andromeda Strain
Dirigida per Robert Wise

La pel·lícula que ens ocupa és la primera adaptació de la novel·la del mateix títol de Michael Crichton, conegut sobretot per ser el pare del techno-thriller i autor de nombroses novel·les adaptades al cinema. L’exemple més paradigmàtic de techno-thriller és Jurassic Park i la seva segona part, Lost World (El món perdut), portades al cinema per Steven Spielberg.


divendres, 18 d’abril del 2014

Cicle de cine "Remakes": "El tiempo en sus manos"

Dissabte 17 d’octubre de 2009

El tiempo en sus manos (1960)
Títol original The Time Machine
Dirigida per George Pal.

L’any 1895 H.G. Wells publicaba The time machine: an invention (La màquina del temps: una invenció), una novel·la de ciència ficció adaptada al cinema en dues ocasions. La pel·lícula que ens ocupa és la primera de les adaptacions de la novel·la, de 1960, que va obtenir un Òscar als millors efectes especials.


dijous, 17 d’abril del 2014

Cicle de cine "Remakes": "Ultimátum a la Tierra"

Dissabte 10 d’octubre de 2009

Ultimátum a la Tierra (1951)
Títol original The Day the Earth Stood Still
Dirigida per Robert Wise

El cinema de Hollywood de la dècada dels cinquanta reflecteix a la perfecció l’ambient que es respirava -a nivell internacional- durant La Guerra Freda, és a dir, les tensions que es van desencadenar entre rusos i americans després de la segona guerra mundial.


dimecres, 16 d’abril del 2014

Cicle de cine "Remakes": "El hombre y el monstruo"

Dissabte 3 d’octubre de 2009

El hombre y el monstruo (1931)
Títol original Dr. Jekyll and Mr. Hyde
Dirigida per Rouben Mamoulian

La pel·lícula que ens ocupa, si bé és una de les centenars adaptacions de la novel·la de Robert Louis Stevenson L’estrany cas del doctor Jekyll i mister Hyde, és també considerada l’autèntica versió cinematogràfica clàssica de la novel·la. El Jekyll/Hyde de Mamoulian, Fredic March, va obtenir un òscar al millor actor per la seva doble interpretació.


dimarts, 15 d’abril del 2014

Cicle de cine: "REMAKES" (II): introducció

RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència Ficció
Del 3 al 24 d’octubre de 2009

Al món del cinema entenem per remake una nova versió d’una pel·lícula previament realitzada. Totes les pel·lícules que presentem en aquest cicle són la primera adaptació cinematogràfica d’idees provinents de la literatura de ciència ficció i totes tenen el seu equivalent remake contemporani.


Cicle de cine "REMAKES"

Abans d'estudiar crítica cinematogràfica vaig proposar un cicle de "remakes" a les Cotxeres de Sants. La veritat sigui dita em vaig empipar molt quan vaig veure que feien una versió "moderna" (és a dir, amb efectes especials "bombo y platillo") d'una de les meves pelis favorites de ciència-ficció...per austera, per reflexiva.

Vaig, doncs, proposar un cicle de cinema sobre "remakes" de ciència-ficció que va ser emmarcat dins les activitats de la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants on, des de llavors, quan puc, col·laboro com a jurat. Em van donar els quatre dissabtes del mes d'octubre i vaig projectar:


divendres, 11 d’abril del 2014

5. El Jardí de les Hespèrides_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest cinquè capítol és un monogràfic sobre "El Jardí de le Hespèrides" de Barcelona, executat per Gaudí a finals del segle XIX. Aquest "jardí" són els Pavellons Güell de l'Avinguda de Pedralbes




diumenge, 6 d’abril del 2014

Dibujos animados (III): el monopolio norteamericano

Entre 1919 y 1930 los hermanosFleischer crearán varias series de dibujos animados dotados de gran originalidad, musicalidad y surrealismo. Son responsables de Out of Inkwell, protagonizada por el payaso Koko; de Screen Songs, ancestros del karaoke y videoclips modernos y de los Talkcartoons, dibujos ya hablados de los que nacerá el personaje de Betty Boop, en un inicio de aspecto canino y humanizado posteriormente.


dissabte, 5 d’abril del 2014

Dibujos animados (II): Max Fleischer

Max Fleischer (Viena, 1889 - Los Ángeles, 1972)

Este dibujante norteamericano, hijo de emigrantes judíos del antiguo Imperio Austro-húngaro, llegó a los Estados Unidos a la edad de cuatro años. Concluidos sus estudios en arte inventa el Rotoscopio, con el que se captan movimientos reales humanos y se plasman en el dibujo.


divendres, 4 d’abril del 2014

Dibujos animados (I): orígenes y pioneros

Hace unos años propuse una charla sobre dibujos animados porque hoy día casi todo el mundo piensa que los dibujos son para niños...y que siempre ha sido así...Nada más lejos de la realidad. Quizás sea que lo divertido y lo sorprendente han quedado relegado a la esfera de la inocencia, un campo fértil que parece vetado a los adultos cuando, en realidad, los primeros dibujos animados nunca tuvieron intención de ser un producto para niños. Luego vinieron Disney y la tele y lo cambiaron todo.

dimarts, 1 d’abril del 2014

El rigor histórico de Ridley Scott: mi primera crítica

Esta fue, sin querer, mi primera crítica de cine. Estaba en la universidad y teníamos que visionar la película para la clase de Historia Contemporánea. El texto es rudo y desaliñado...pero le tengo cariño a mi yo de hace diez años. Aquí la dejo tal cual la escribí en su día...

divendres, 14 de març del 2014

Barcelona Cultura_Una crítica constructiva: difusió, segmentació i pirotècnia

La intervenció de Barcelona Cultura a l'eShow de la Fira de Barcelona m'ha sorprès per diversos motius:

1. No se n'ha fet difusió, de fet, ni surt al programa de mà de l'eShow i a la graella online del programa s'intueix que es va entrar al "planning" de l'eShow "a salto de mata"...Són els únics que no tenen sector detallat. Com trastejant per la web de Barcelona Cultura no he trobat que informéssin de la ponència i se'm solapava amb el debat de gamificació, he volgut saber si s'enregistrava. I he enviat un tuit a Barcelona Cultura que em respon el que ja sabia: que es fa la ponènica a l'eShow... La conversa ha anat exactament així...


dimarts, 11 de març del 2014

4.2.8. Güell. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.2.7. Colom. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.2.6. López: "el negre domingo". L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.2.5. De Prim a López. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell


4.2.3. Les estàtues del Progrés: Hermes i el comerç. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell


4.2.2. El Saló de Sant Joan. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell


4.2.1. L'Arc de Triomf. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:

       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell