3.3. El Xato. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable per abastir la ciutat provinent de Montcada.

Per ordre d'aparició, tenim:

3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)

L’estàtua del Xato formava part del basament d’una font monumental dedicada al “Geni de Barcelona” o “La Barcelona industriosa”. Originàriament se situava a la plaça del Teatre de les Rambles. Les quatre escultures que tenien que decorar les quatre cares del basament tenien que representar al Llobregat, al Rec comtal, al canal d’Urgell i al port. 

Al final, però, només es va fer la primera, amb pedra de Montjuïc i obra de Damià Campeny que presenta “un vell fornit, recolzat sobre unes roques on rajava una deu d’aigua, i sostenint uns fruits a la mà”, segons sosté la pàgina 29 del llibre de “Monuments de Barcelona”.

L’escultura va ser coneguda com “el vell” fins que algú sembla que li va tirar una pedra i li va trencar el nas. A partir de llavors, li van començar a dir “el Xato”.

La font monumental de “La Barcelona industriosa” va ser enderrocada al 1877 però sembla que se’n conserva l’escultura principal de Salvador Gurri. La de “el Xato” fou traslladada al que començava a ser el Parc de la Ciutadella tot i que, finalment, al 1975, fou trasllada a la plaça de Sants en motiu de la seva urbanització.

I allà segueix, sense nas.


Si vols seguir llegint sobre fonts vuitcentistes segueix els subcapítols; si vols passar al capítol següent, trobaràs que parla de L'Exposició Universal de 1888. També pots consultar l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit per a llegir de forma disruptiva.