Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat.
Per ordre d'aparició trobem:
Per ordre d'aparició trobem:
3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)
La font d’Hèrcules és el monument original més antic de Barcelona. Va ser posat a la via pública el 1797 i és obra de Salvador Gurri, tot i que, en nombroses ocasions, s’ha atribuït el monument a Damià Campeny, deixeble de Gurri i gran escultor, la majoria de les obres del qual, es conserven a la Llotja.
Construït en pedra de Montjuïc, el monument va ser erigit per commemorar la
visita de Carles IV i Maria Lluïsa a ciutat el 1802, època en què Barcelona
sofria greus problemes d’abastament d’aigua potable.
Les fonts públiques dites vuitcentistes, fins al primer quart del segle
XIX, representaven sovint motius mitològics. Al brollador que hi ha a la font
d’Hèrcules hi ha representat un animal fantàstic que per la forma recorda al monstre
mitològic Ceto, que apareix al mite de Perseu i que trobarem a altres fonts
vuitcentistes com la font de Ceres de l’actual plaça Sant Jordi de Montjuïc.
A la visita de Carles IV i Maria Lluïsa el 1802, el monument quedava a prop
de la Ciutadella, que encara era fortalesa militar. Els reis van veure un
Hèrcules flanquejat per dos lleons brolladors d’aigua. Davant l’heroi, una
piràmide amb el medalló de Carles IV i Maria Lluïsa, i una inscripció en llatí.
Al cantó oposat, hi havia l’escut de Barcelona i al peu, un brollador.
El monument reposa a la cruïlla del passeig Sant Joan amb
Còrsega des del 1928, quan se li afegí el pedestal. En una làpida desapareguda
s’explicava com s’havia fet el passeig de Sant Joan. El medalló de Carles IV i
Maria Lluïsa i l’escut van ser posats al pedestal i encara es conserven.
Un dels llegendaris fundadors de la ciutat és el mitològic Hèrcules i la seva Barca Nona, la novena barca que, segons la mitologia fundacional, va naufragar a les costes de la muntanya de Montjuïc.
Per conèixer una mica més la figura d'Hèrcules i les seves peripècies, dos subcapítols:
Entenc que no a tothom li apassiona Hèrcules tant com a mi: canvia de tema i llegeix sobre el capítol 4. L'Exposició Universal de 1888. Clar que sempre pots tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit per veure si t'interessa llegir alguna altra cosa sobre art públic i el seu espai urbà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada