La cançó més trista del món i altres tragèdies humanes

Som música perquè som ritme; i som ritme pels patrons que, silenciosos, governen les nostres vides. En realitat, la humanitat és una cançó de la que coneixem la melodia però no la lletra...Ai las!, l'ésser humà, aquella incògnita temerosa que bascula entre dualismes i ordres imaginaris...

Al 2004, la BBC radio va fer un sondeig per saber quina és la cançó més trista del món. La cosa va quedar així: 

1. "Adagio for Strings" de Samuel Barber.

2. "When I am laid in earth" from Dido's Lament de Henry Purcell.

3. 4rt moviment (Adagietto) de la 5a simfonia de Gustav Mahler. 

5. El Jardí de les Hespèrides_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest cinquè capítol és un monogràfic sobre "El Jardí de le Hespèrides" de Barcelona, executat per Gaudí a finals del segle XIX. Aquest "jardí" són els Pavellons Güell de l'Avinguda de Pedralbes. 

4.2.7. Colom. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell

4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell

4.2.3. Les estàtues del Progrés: Hermes i el comerç. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell

Sobre la poma de la discòrdia

Per tots és conegut que el fruit de l'arbre prohibit era la poma...o no? 


LA BÍBLIA

Poma amunt, poma avall...diu el Gènesis (Gen. 2:17):   

¹⁶ Llavors Jahvè Déu va donar a l'home aquest manament: «Pots menjar de tots els arbres del jardí, ¹⁷ però de l'arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis; si un dia en menges, no t'escaparàs pas de la mort»⁷. 

I segueix una mica més avall (Gen. 3:3) : 

¹ La serp era el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet¹⁴. Digué a la dona: «¿Així Déu ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?»

² La dona li respongué: «Podem menjar fruits de tot, els arbres del jardí, ³ però del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni el toquem, perquè moriríem». ⁴ La serp replicà a la dona: "I ca! No morireu pas". 

Doncs bé, a La Bíblia hi ha fruit, hi ha arbre però....i la poma? Doncs no n'hi ha cap... I què ha passat?

"La traducció i el mite de Babel" per Manuel Forcano #CiutatOberta

És la segona vegada que tinc el plaer d’escoltar en Manuel Forcano. La primera, va ser a la llibreria La Impossible, on presentava la seva traducció de “El Gòlem i els fets miraculosos del Maharal de Praga”, traduït al català de l’hebreu. Avui, però, era el CCCB que, dins el seu cicle de conferències #CiutatOberta, acollia al poeta i traductor per parlar de “La traducció i el mite de Babel”.

El mite de la Torre de Babel neix per explicar la diversitat cultural focalitzant en el bastió de tota cultura, la llengua. S’explica que, un principi, tota la humanitat parlava la mateixa llengua; però, desafiant a Déu, alguns homes van intentar construir una torre prou alta per arribar al Cel i Déu els va castigar fent que no s’entenguéssin entre ells, impossibilitant així la culminació de la seva obra.

El mite sempre ha estat vist com un càstig diví i una llosa humana, com un mal major. I per això, la figura del traductor representa un guaridor de penes, un atrevit mediador que hi intenta posar remei, unes vegades amb més fortuna que altres. Analitzant les diverses maneres d’interpretar un text -com la traducció del mite bíblic de la Torre de Babel en la tradició jueva-, podrem apreciar la importància de la figura del traductor a la història de la humanitat.

3.6. El Geni Català. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat.

Per ordre d'aparició, tenim:

3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)

3.5. Galceran Marquet. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat.

Per ordre d'aparició, tenim:

3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)

3.4. Ceres. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat.

Els monuments més antics de Barcelona són:

3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)

3.3. El Xato. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable per abastir la ciutat provinent de Montcada.

Per ordre d'aparició, tenim:

3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)

3.2.2. De la història al mite (II): la glòria d'Hera i la iconografía hercúlia

Hèrcules és un dels herois més coneguts de la mitologia grega i la seva vida és sorprenent des dels inicis: Zeus, déu dels deús i pendó per excel·lència, va voler seduir Alcmena, una mortal promesa amb Amfitrió, rei de Tirint. Però Alcmena no es volia entregar a Amfitrió abans que aquest vengés els seus germans.

Mentre Amfitrió combatia per l’honor dels germans de la seva promesa, Zeus es va transfigurar en Amfitrió i va seduir Alcmena. Tornant de la batalla, Amfitrió entra a la seva cambra i es troba a la seva dona jaient amb sí mateix. El mateix dia, Alcmena va tenir relacions amb Zeus i amb Amfitrió i d’aquestes unions, nasqueren bessons: Hèrcules, fill de Zeus i Íficles, fill d’Amfitrió.

3.2.1. De la història al mite (I): Hèrcules i la mitologia fundacional de Barcelona

Un dels llegendaris fundadors de la ciutat és el mitològic Hèrcules i la seva Barca nona, la novena barca que, segons la mitologia fundacional, va naufragar a les costes de la muntanya de Montjuïc.

Associat al Melqart fenici, el culte a Hèrcules fou de gran importància a les costes mediterrànies durant l’antiguitat i es van erigir molts temples en el seu honor. Val a dir que sembla que això d’Hèrcules és més aviat un sobrenom, un títol, com “Duce” o “Kaiser” i que a l’antiguitat, hi havia reis que adoptaven aquest títol. De fet, molts historiadors, quan es refereixen a la fundació de Barcelona per Hèrcules, no li atribueixen a l’heroi mitològic registrat pels grecs a partir del segle VIII ANE sinó a un personatge històric del segle XVIII ANE, un tal Hèrcules Libi que va venir d’Egipte.

3.2. Hèrcules. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat.

Per ordre d'aparició trobem:

3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d'Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)

1.1. Preliminars. Limitacions_BCN: Bellesa i Oblit

Si bé són molts els monuments que hi ha hagut a la ciutat de Barcelona al llarg de la seva dilatada història, a Barcelona: Bellesa i Oblit, em referiré només a obres existents a dia d’avui (desembre 2013).

Tot i així, cal recordar que hi ha molts monuments que van desaparèixer dels seus emplaçaments per causes diverses i que, alguns, encara reposen als magatzems municipals. N’hi ha que han estat reinstaurats, -amb sort-, al seu emplaçament original i altres, emperò, no van arribar a ser mai. 

L'escultura de l'esquerra, per exemple, una al·legoria de La República, va estar de nou erigida al 1990. Si bé el seu emplaçament original fou al Cinc d'Oros, -avui plaça Joan Carles I (confluència passeig de Gràcia-Diagonal)-, la podem trobar a Llucmajor. L'escultura formava part d'un conjunt monumental dedicat a Pi i Margall i a La república, i se situava al capdamunt d'un obelisc que els barcelonins deien "el llapis". Amb l'arribada de les tropes franquistes va ser enretirada i es va encarregar una altra escultura, "La Victòria", per commemorar la caiguda de Barcelona. Aquesta victòria, que no era al capdamunt sinó als peus de l'obelisc, va ser enretirada al gener de 2011. 

1. Preliminars. Entenent l'art públic de Barcelona_BCN: Bellesa i Oblit

Ara fa cosa d'un any vaig escriure un llibre anecdòtic d'iconografia dels monuments de Barcelona dedicat als que, llavors, eren els meus companys de feina: el vaig escriure simplement per fer-els-hi el dia més agradable. I perquè m'encanta escriure sobre iconografia, és clar! Coses de la vida, avui el llibre forma part d'un projecte transmèdia de turisme cultural i economia col·laborativa anomenat BCN2a2 (Barcelona, Tu a Tu).

LA BARCELONA INSOSTENIBLE

Vaig treballar al Barcelona Bus Turístic durant quatre anys i, al segon, em vaig adonar que poca cosa realment sabíem els treballadors sobre l'art públic de la ciutat. 

0. Pròleg. Pels amants de Barcelona_BCN: Bellesa i Oblit

La foto és de Pepe Encinas

Barcelona ens parla i no entenem el què ens diu. Hem perdut la memòria i els vincles entre l’espectador i els monuments de la ciutat s’han trencat perquè ja no reconeixem els símbols que la iconografia ens exposa.

Inventem conceptes i llenguatges que determinen la nostra cultura i delimiten la nostra línia de tradició de pensament: des de temps immemoriables els humans narrem amb imatges la nostra pròpia història; somiem amb imatges i per això Hollywood és la fàbrica dels somnis. 

Però, ai l’as!, el símbol depassa la memòria! I aquelles imatges xerraires que es presenten a la iconografia artística dels nostres monuments, passen a ser belles formes sense fons. I tot i captivats per aquesta bellesa ignota, com no entenem el que veiem, ens hem convertit en uns estranys a la nostra pròpia casa.

Sobre la mitologia a la cultura contemporània

Si hi ha una cosa que em fascina és la mitologia i la seva iconografia; em fascina veure com el nostre món "modern" està encara impregnat per una simbologia que depèn de mites i llegendes ancestrals. 

http://mitosgriegosdegraves.blogspot.com.es
/2010/03/levantando-vuelo.html

A la imatge, per exemple, el mite de Perseu: de quan combat el monstre per salvar a Andròmeda. L'heroi, la noia i el monstre: avui, encara celebrem el dia de Sant Jordi, aquell que també va amb el cavall en contra del drac i a salvar la princesa... 

I em vaig quedar bocabadada quan vaig llegir el conte malgaix titulat Homandraikisantano, que és el nom del monstre de 7 caps de qui és salvada la princesa per l'heroi. 

La Odisea de Woody Allen: ensayo sobre cine y literatura

Cuando intenté estudiar en una universidad reglada, me llevé un disgusto tremendo. Tenía un profesor que sabía tantísimo y transmitía sus conocimientos de tal manera que, en sus clases no cabía ni una aguja: decenas de estudiantes se sentaban por el suelo -e incluso en la tarima- para escuchar a Gonzalo Pontón, profesor de Literatura Comparada de la Universidad Autónoma de Barcelona. Había clases que parecían el desierto del Gobi...llanas, inhóspitas...pero las de Gonzalo estaban a reventar...

Sobre la magia de la inercia

Estamos hechizados por la incercia y el peor de los castigos es el olvido, a quien tememos más que a la muerte. Con el tiempo, elementos que vemos a diario, acaban volviéndose invisibles y los matamos y olvidamos, aunque no sé muy bien en qué orden. 

Simplemente es una percepción: un monumento sigue ahí aunque no lo miremos...¿o no? Si no lo miramos, para nosotros deja de existir, pero quizás alguien, con suerte lo mira y escucha, quizás alguien lo entienda cuando murmure...pero la mayoría admira más de lo que mira y no solo no escucha al monumento, ni siquiera le oye murmurar su propia historia. 

Eso sí, nos echamos una foto que acabamos arrinconando en alguna carpeta, convirtiéndola en una simple muleta de memoria...Y así vamos por el mundo acumulando cosas y, en esa ansia de acumular, hemos perdido la perspectiva crítica de las cosas, sea lo que fuere: monumentos, política o humanidad. 

Cuando trabajaba en el turístico me di cuenta de que pasaba unas 700 veces al año por los monumentos de Barcelona y que poco sabía de ellos.