La cançó més trista del món i altres tragèdies humanes

Som música perquè som ritme; i som ritme pels patrons que, silenciosos, governen les nostres vides. En realitat, la humanitat és una cançó de la que coneixem la melodia però no la lletra...Ai las!, l'ésser humà, aquella incògnita temerosa que bascula entre dualismes i ordres imaginaris...

Al 2004, la BBC radio va fer un sondeig per saber quina és la cançó més trista del món. La cosa va quedar així: 

1. "Adagio for Strings" de Samuel Barber.

2. "When I am laid in earth" from Dido's Lament de Henry Purcell.

3. 4rt moviment (Adagietto) de la 5a simfonia de Gustav Mahler. 

Cinema, literatura, música: sobre "El hombre invisible"

El hombre invisible (1933)

Títol original The invisible man

Dirigida per James Whale

Al 1897, H.G.Wells publica la novel·la The invisible man, originàriament presentada en forma de capítols en una revista británica.

Griffin és un científic que crea un brevatge que el converteix en invisible però no sap com tornar al seu estat normal. S’instal·la en un hostalet familiar d’un poble rural britànic per investigar la fòrmula que el convertirà de nou en visible. El protagonista és víctima dels efectes secundaris del brevatge, que el converteixen en un home airat i perillós, amb intencions malèvoles per dominar el món. Del món racional de la ciència passa a perdre el seny com si el brevatge, a mode de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, fes aflorar un desdoblament de personalitat: el cabal científic visible i el perturbat invisible. Hi ha dues lectures de la novel·la que conflueixen: d’una banda el perill dels avenços científics i de l’altra, la dualitat de l’ésser humà en quant al bé i al mal.

El rigor histórico de Ridley Scott: mi primera crítica

Esta fue, sin querer, mi primera crítica de cine. Estaba en la universidad y teníamos que visionar la película para la clase de Historia Contemporánea. El texto es rudo y desaliñado...pero le tengo cariño a mi yo de hace diez años. Aquí la dejo tal cual la escribí en su día...