"Horror Vacui": Selectividad, Tesis y Oscar Wilde

Descubrí a Oscar Wilde gracias a la película "Tesis" (1996, Alejandro Amenábar). En la película Chema cuenta un cuento a Ángela que el director tituló "La princesa y el enano", de O. Wilde. 

Era época de selectividad y estábamos en la biblioteca disimulando que estudiábamos...De pronto me acordé de la película y me volví loca buscando ese cuento: no lo encontraba. Busqué por autor y, al final, encontré en Oscar Wilde un sinfín de cuentos. Leí el primero: se titulaba "El príncipe feliz". No había acabado de leer la primera página que me encontré llorando íntimamente en una biblioteca abarrotada. 

Cicle de cine "REMAKES"

Abans d'estudiar crítica cinematogràfica vaig proposar un cicle de "remakes" a les Cotxeres de Sants. La veritat sigui dita em vaig empipar molt quan vaig veure que feien una versió "moderna" (és a dir, amb efectes especials "bombo y platillo") d'una de les meves pelis favorites de ciència-ficció...per austera, per reflexiva.

Vaig, doncs, proposar un cicle de cinema sobre "remakes" de ciència-ficció que va ser emmarcat dins les activitats de la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants on, des de llavors, quan puc, col·laboro com a jurat. Em van donar els quatre dissabtes del mes d'octubre i vaig projectar:

5. El Jardí de les Hespèrides_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest cinquè capítol és un monogràfic sobre "El Jardí de le Hespèrides" de Barcelona, executat per Gaudí a finals del segle XIX. Aquest "jardí" són els Pavellons Güell de l'Avinguda de Pedralbes. 

El rigor histórico de Ridley Scott: mi primera crítica

Esta fue, sin querer, mi primera crítica de cine. Estaba en la universidad y teníamos que visionar la película para la clase de Historia Contemporánea. El texto es rudo y desaliñado...pero le tengo cariño a mi yo de hace diez años. Aquí la dejo tal cual la escribí en su día...

"La traducció i el mite de Babel" per Manuel Forcano #CiutatOberta

És la segona vegada que tinc el plaer d’escoltar en Manuel Forcano. La primera, va ser a la llibreria La Impossible, on presentava la seva traducció de “El Gòlem i els fets miraculosos del Maharal de Praga”, traduït al català de l’hebreu. Avui, però, era el CCCB que, dins el seu cicle de conferències #CiutatOberta, acollia al poeta i traductor per parlar de “La traducció i el mite de Babel”.

El mite de la Torre de Babel neix per explicar la diversitat cultural focalitzant en el bastió de tota cultura, la llengua. S’explica que, un principi, tota la humanitat parlava la mateixa llengua; però, desafiant a Déu, alguns homes van intentar construir una torre prou alta per arribar al Cel i Déu els va castigar fent que no s’entenguéssin entre ells, impossibilitant així la culminació de la seva obra.

El mite sempre ha estat vist com un càstig diví i una llosa humana, com un mal major. I per això, la figura del traductor representa un guaridor de penes, un atrevit mediador que hi intenta posar remei, unes vegades amb més fortuna que altres. Analitzant les diverses maneres d’interpretar un text -com la traducció del mite bíblic de la Torre de Babel en la tradició jueva-, podrem apreciar la importància de la figura del traductor a la història de la humanitat.

Sobre narración, imagen y aprendizaje: acuerdos y desacuerdos

Ayer leía un post muy interesante de Javier Martínez sobre la importancia de la narración de historias como medio para compartir conocimiento. Sin embargo, -en mi humilde opinión-, encuentro una contradicción en el texto que quisiera transmitirle al autor. Iré desgranando el texto introduciendo acuerdos y desacuerdos.

Sobre la mitologia a la cultura contemporània

Si hi ha una cosa que em fascina és la mitologia i la seva iconografia; em fascina veure com el nostre món "modern" està encara impregnat per una simbologia que depèn de mites i llegendes ancestrals. 

http://mitosgriegosdegraves.blogspot.com.es
/2010/03/levantando-vuelo.html

A la imatge, per exemple, el mite de Perseu: de quan combat el monstre per salvar a Andròmeda. L'heroi, la noia i el monstre: avui, encara celebrem el dia de Sant Jordi, aquell que també va amb el cavall en contra del drac i a salvar la princesa... 

I em vaig quedar bocabadada quan vaig llegir el conte malgaix titulat Homandraikisantano, que és el nom del monstre de 7 caps de qui és salvada la princesa per l'heroi. 

La Odisea de Woody Allen: ensayo sobre cine y literatura

Cuando intenté estudiar en una universidad reglada, me llevé un disgusto tremendo. Tenía un profesor que sabía tantísimo y transmitía sus conocimientos de tal manera que, en sus clases no cabía ni una aguja: decenas de estudiantes se sentaban por el suelo -e incluso en la tarima- para escuchar a Gonzalo Pontón, profesor de Literatura Comparada de la Universidad Autónoma de Barcelona. Había clases que parecían el desierto del Gobi...llanas, inhóspitas...pero las de Gonzalo estaban a reventar...