Fins al 10 de juliol, el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) celebra el seu FADfest, un festival que posa l'accent a nombroses disciplines: disseny industrial, gràfic, comunicació visual, arquitectura, interiorisme, moda, art i artesania. En el marc del festival, s'ha dut a terme avui una taula rodona titulada "Els efectes socials del disseny urbà". La taula ha estat organitzada pel FAD i per GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Controls Socials, de la Universitat de Barcelona) i s'emmarcava dins el guardó "City to City" que, aquest any, ha anat a parar a Mumbai per projecte: "Gorai Dumpsite Closure".
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barcelona. Mostrar tots els missatges
dimecres, 9 de juliol del 2014
diumenge, 1 de juny del 2014
Pedra a pedra, record a record: reflexions sobre l'acció veïnal a Barcelona
Fa uns dies comentava que a "Barcelona: tenim un problema". Lluny del meu optimisme, el problema s'ha fet més gros: alimentat pel cinisme, la repressió i la tergiversació informativa de l'oligarquia imperant. Barcelona és una ciutat esquizofrènica, bipolar: una marca que no representa massa a aquell que hi viu o veu més enllà de la Sagrada Família i del Park Güell.
Vaig treballar al Barcelona Bus Turístic durant quatre anys i sé -de primera mà-, les males pràctiques de les empreses -entre elles TMB- que gestionen un servei precari i pompós a parts iguals: tartanes que facturen millonades, interrogatoris, cultura de la por i de la precarietat.
dilluns, 28 d’abril del 2014
"Barcelona: tenim un problema..."
Barcelona és una ciutat rica i desigual, preciosament injusta, esquizofrènica. Ja al 2009, segons les Institucions, el turisme feia entrar 20 milions d'euros diaris a la ciutat comtal...però, cada dia més, la precarietat laboral i la privatització minen el sector dels serveis: contractes d'obra i servei, cultura de la por...ni rastre de bona gestió del coneixement, del patrimoni. Això sí, tot molt smart de cara a la galeria...
divendres, 11 d’abril del 2014
5. El Jardí de les Hespèrides_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest cinquè capítol és un monogràfic sobre "El Jardí de le Hespèrides" de Barcelona, executat per Gaudí a finals del segle XIX. Aquest "jardí" són els Pavellons Güell de l'Avinguda de Pedralbes.
.jpg)
divendres, 14 de març del 2014
Barcelona Cultura_Una crítica constructiva: difusió, segmentació i pirotècnia
La intervenció de Barcelona Cultura a l'eShow de la Fira de Barcelona m'ha sorprès per diversos motius:
1. No se n'ha fet difusió, de fet, ni surt al programa de mà de l'eShow i a la graella online del programa s'intueix que es va entrar al "planning" de l'eShow "a salto de mata"...Són els únics que no tenen sector detallat. Com trastejant per la web de Barcelona Cultura no he trobat que informéssin de la ponència i se'm solapava amb el debat de gamificació, he volgut saber si s'enregistrava. I he enviat un tuit a Barcelona Cultura que em respon el que ja sabia: que es fa la ponènica a l'eShow... La conversa ha anat exactament així...
dimarts, 11 de març del 2014
4.2.8. Güell. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.2.7. Colom. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.2.6. López: "el negre domingo". L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.2.5. De Prim a López. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
4.2.3. Les estàtues del Progrés: Hermes i el comerç. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
4.2.2. El Saló de Sant Joan. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
4.2.1. L'Arc de Triomf. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2. Un primigeni itinerari turístic. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
4.1. El parc de la Ciutadella. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
4. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
dissabte, 22 de febrer del 2014
I Jornada de crítica cinematogràfica al CCCB (tarda)
Si la sessió del matí de la I Jornada de crítica cinematogràfica es titulava: "Altres veus, altres àmbits: àrees inexplorades de la crítica", la de la tarda es titulava: "La crítica en guerra: problemes que condueixen a la desprofessionalització". Intervenien Carlos F. Heredero, de Caimán, Cuadernos de cine, per parlar de "La premsa especialitzada: reptes i problemes"; Xavi Serra, de l'Ara, sobre "Ser crítica a la premsa generalista"; Conxita Casanovas, de RNE, de com "Sobreviure en els mitjans audiovisuals (i no morir a l'intent, ha afegit)"; Miquel Martí Freixas, de Blogs & Docs, per parlar de "La vida online" i, finalment, Fabián Nevado, del Sindicat de Periodistes, amb "Assessoria laboral: problemes i dubtes".
La tarda no es presentava molt alegre, que diguem...
La tarda no es presentava molt alegre, que diguem...
I Jornada de crítica cinematogràfica al CCCB (matí)
Avui, a Barcelona, se celebrava per primer cop una jornada de crítica cinematogràfica: l'organitzava l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC). Es presentava una jornada en dues parts: al matí, de 10h30 a 13h, a "Altres veus, altres àmbits: àrees inexplorades de la crítica", Mónica Jordan moderava quatre ponents: en Carlos Losilla amb "La importància del passat: anàlisi històrica i recuperació de la memòria crítica"; Joan M. Minguet, president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA); Laura Fernández que, a més de publicar a El Cultural d'El Mundo també escriu a Vanity Fair i, per últim, Nicolás Ruiz, de Cineuá, que ens ha parlat de la videocrítica.
dimarts, 18 de febrer del 2014
"La traducció i el mite de Babel" per Manuel Forcano #CiutatOberta
És la segona vegada que tinc el plaer d’escoltar en Manuel
Forcano. La primera, va ser a la llibreria La
Impossible, on presentava la seva traducció de “El Gòlem i els fets miraculosos del Maharal de Praga”, traduït al
català de l’hebreu. Avui, però, era el CCCB que, dins el seu cicle de conferències
#CiutatOberta, acollia al poeta i traductor per parlar de “La traducció i el mite de Babel”.
El mite de la Torre de Babel neix per explicar la
diversitat cultural focalitzant en el bastió de tota cultura, la llengua. S’explica
que, un principi, tota la humanitat parlava la mateixa llengua; però, desafiant
a Déu, alguns homes van intentar construir una torre prou alta per arribar al
Cel i Déu els va castigar fent que no s’entenguéssin entre ells,
impossibilitant així la culminació de la seva obra.
El mite sempre ha estat vist com un càstig diví i una
llosa humana, com un mal major. I per això, la figura del traductor representa
un guaridor de penes, un atrevit mediador que hi intenta posar remei, unes
vegades amb més fortuna que altres. Analitzant les diverses maneres d’interpretar
un text -com la traducció del mite bíblic de la Torre de Babel en la tradició
jueva-, podrem apreciar la importància de la figura del traductor a la història
de la humanitat.
dimarts, 11 de febrer del 2014
3.6. El Geni Català. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit
Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l'arribada d'aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat.
Per ordre d'aparició, tenim:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)