La guerra de los mundos (1953)
Títol original The War of the Worlds
Dirigida per Byron Haskin
Al 1898 H.G. Wells publica The War of the Worlds, primera
descripció coneguda d’una invasió al·lienígena a la Terra i al·legoria de
l’Imperialisme regnat a l’època victoriana.
Una espècie de meteorit impacta a Londres i sorgeixen del terra una
sort de trípodes metàl·lics autònoms de trenta metres que desintegren la gent
amb rajos calòrics. El caos és general, la gent fuig i l’exèrcit intenta
combatre´ls.
H.G.Wells fou un personatge dedicat a la lluita contra les
desigualtats i la pobresa a través de l’educació i el seu compromís en el futur
de la humanitat. L’Anglaterra victoriana de la seva època, avançava imparable
en una carrera imperialista que fa arribar al clímax el sistema capitalista
modern i les desigualtats que aquest comporta.
A partir de l’era moderna, cap al segle XV, amb la millora tècnica
dels vaixells i de les armes de foc, l’expansió europea s’estén a ultramar, on
es pretén conquerir territoris per tal d’engrossir les arques de l’Estat: l’exemple
paradigmàtic és la descoberta d’Amèrica, on l’excusa principal, en aquest cas,
és evangelitzar als pagans de les terres conquerides.
Al segle XVIII s’inicia a Anglaterra la Revolució Industrial, on
conflueixen factors socioeconòmics i tecnològics. Amb la Revolució Industrial
es creen fàbriques on s’empleen màquines que faciliten i augmenten la capacitat
de producció. La gent es trasllada del camp a la ciutat, les ciutats creixen i
s’imposa el model capitalista amb la conseqüent diferenciació entre patró i
proletari. D’altra banda, amb l’augment de la producció es busquen altres
mercats on poder comercialitzar els productes i els britànics es llancen a una
expansió territorial d’ultramar que representa un acte de patriotisme
beneficiós per Anglaterra. Els anglesos consideraven que també seria beneficiós
per les poblacions conquerides ja que podrien ser cristianitzats, a més
d’aprendre sobre els avenços tecnològics i sobre el correcte model de
civilització.
L’època en què Wells escriu el llibre, al 1898, és el moment
d’expansió més important d’Anglaterra, que configura un imperi sense precedents
amb colònies a Àfrica, Australia, Índia i Canadà. Al 1859 Charles Darwin,
naturalista anglès, publica L’orígen de les espècies, creant una gran
polèmica al món científic; al 1865 les Lleis de Mendel inicien els
estudis de genètica i es produeixen descobriments en medicina, antropologia,
biologia i botànica, entre altres.
En un inici, els viatges dels exploradors es fan per motius religiosos
o científics i les despeses corren a càrrec d’organitzacions privades. Cap al
1880, comencen a ser subvencionats pel govern anglès que veu una possibilitat
de colonització dels territoris explorats. Els avenços químics i tecnològics
com l’ús de la quinina contra la malària i la millora tècnica de les armes foc
van ser dos dels condicionats que determinarien l’èxit de la colonització
anglesa.
La pel·lícula ens parla d’una colonització per part d’uns extraterrestres
que tenen una tecnologia més avançada i que pretenen conquerir la Terra. Si bé
la primera adaptació cinematogràfica de la novel·la és del 1953, la versió de
2005, dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Cruise, és més
fidel a la novel·la en el sentit que incorpora l’herba vermella, una planta
al·lienígena que s’estén pertot i els trípodes metàl·lics autònoms, que a la
primera versió són naus espacials. Alguns elements que no apareixen al llibre,
han estat afegits a les adaptacions cinematogràfiques: a la primera versió,
dins el context de la Guerra Freda dels
anys 50, s’intenta eliminar els extraterrestres (a l’època alegoria del sistema
comunista) explosionant una bomba atòmica i a la segona del 2005, un pare poc
exemplar es reforma intentant salvar els seus fills de l’amenaça invasora que
pretén destruir el model social establert i concretament, el sistema de vida
americà.
Les influències d’aquesta obra són nombroses. La de major impacte va
ser la retransmissió radiofònica de La guerra de los mundos per Orson
Wells al 1938.
En una època on la gent no tenia televisió i tothom escoltava la
ràdio, l’adaptació de Wells retransmitida en forma de noticiari, va crear un
pànic generalitzat als Estats Units, on aproximadament un milió de persones van
creure que els marcians estaven envaïnt el seu país. Es va causar tal revol que
la policia es va plantar a la ràdio i, fins i tot, va haver de sortir el
president dels Estats Units per dir que allà no passava res, que tot era una
broma.
Al 1949, una ràdio de Quito, Equador, fa una versió de la d’Orson
Wells que provoca la ràbia de la gent de la capital equatoriana que, sentint-se
enganyada, acaba incendiant l’edifici de l’emisora de ràdio. La novel·la ha
tingut adaptacions teatrals, cinematogràfiques, televisives, radiofòniques i
inclús la seva influència ha arribat al món del còmic i dels videojocs. Més
enllà, La guerra de los mundos d’H.G.Wells va inspirar a Robert
Hutchings Goddard, pioner de l’astronàutica, que demostrà a principis del segle
XX la viabilitat dels viatges interplanetaris.
Wells volia crear una societat més justa a través d’un sistema polític
que corregís els excesos tant del capitalisme com del comunisme. Va dedicar la
seva vida a donar conferències i a escriure articles periodístics i inclús es
va entrevistar amb el líder del comunisme rus, Stalin i el president dels
Estats Units, Roosvelt. Tot i així, l’arribada de la Segona Guerra Mundial va
tirar per terra totes les seves esperances conciliadores i les seves dues
últimes obres, de 1939 i de 1945, estan tenyides del pessimisme que
representava veure el seu somni frustat. Moria al 1946.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada