Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
Tot i que l’estatua del general, obra de Lluís Puiggener, fou enderrocada
durant la Guerra Civil, avui està al seu emplaçament original. A la base hi
trobem dos relleus amb dues escenes militars de la vida de Prim: la retirada de
Mèxic i la presa de Castillejos. La reconstrucció de l’escultura al 1948 a partir del seu motlle
original en guix fou obra de Frederic Marès.
Deixant enrera el monument de Prim i les portes de mar presidides per les
Estàtues del progrés, les al·legories de l’Agricultura i la Marina dels
Vallmitjana, el primigeni itinerari turístic que l’Exposició proposava, seguia
pel marquès de l’Argentera on hi havia l’imponent edifici de la Duana projectat
al 1790 en un neoclàssic militar però amb detalls d’influència del rococó
francès.
Després de l’edifici, hi havia la font del Geni Català. Passada la font, a
la dreta quedava l’imponent edifici de la Llotja i, a l’esquerra, els Porxos
d’en Xifré, un conjunt de cinc cases de 1837 que comparteixen un porxo
neoclàssic amb motius mitològics i marins. El porxo és coronat per un rellotge
amb una al·legoria del Temps. Als relleus dels porxos trobem figures
al·lusives, un cop més, a Neptú i la Marina, a Mercuri, el Comerç i la
Indústria, i també a Amèrica.
Al xamfrà d’allà on acabaven els porxos presidia el port el monument a
Antonio López. Al 1883 encara no estava oberta la Via Laietana i tampoc
existien l’edifici de Correus ni el monument a Colom però el de López presidia
la façana marítima de la ciutat i gaudia d’una centralitat notòria entre la
cruïlla del futur Passeig de Colom i el ja existent d’Isabel II.
Si has arribat fins aquí és que has llegit el cinquè subcapítol de "Un primigeni itinerari turístic", una ruta que va configurar l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de "López: "el negro domingo"". Si vols tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada