4.2.2. El Saló de Sant Joan. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell

Un cop travessat l’Arc de Triomf es trobava el Saló de Sant Joan, actual passeig de Lluís Companys, decorat amb vuit estàtues de personatges històrics. De fet, al 1873 i obra de Josep Reynés, l’estàtua en bronze de Roger de Llúria, almirall i conqueridor del segle XIII, ja va ser col·locada a la porta del futur parc.

Per a l’Exposició, l’Ajuntament va encarregar set estàtues més en bronze d’igual grandària per decorar l’entrada i que anaven dedicades als següents personatges il·lustres: Guifré I “el Pelós” –comte del segle X iniciador de la dinastia del Casal de Barcelona, escultura de Venanci Vallmitjana. Un tercer personatge del Saló fou Ramon Berenguer I –apodat “el Vell”. 

Com a apunt biogràfic, aquest personatge del segle XI, -amb la seva segona esposa Almodis de la Marca-, consoliden l’hegemonia del Casal de Barcelona. La quarta estàtua que decorava el Saló era la de Jaume Fabre –mestre d’obres del segle XIV a qui s’atribueix la construcció de la futura Catedral de Barcelona i la de l’església de Santa Maria del Pi. Un cinquè il·lustre era Bernat Desclot –cronista del segle XIII, obra de Manuel Fuxà. El sisè, Pere Albert –jurista i eclesiàstic del segle XIII, a l’època era la màxima personalitat en qüestions de ciència jurídica. El setè, Antoni Viladomat –prestigiós pintor català del segle XVIII i, finalment, Rafael Casanova –últim conseller en cap que morí al setge de Barcelona de 1714.

Si bé és al 1891 quan se celebra el primer homenatge a Casanova, com a segona data fundacional de la tradició, La Diada del 1897, on es va fer una acció ben simbòlica. Després d’un acte polític commemoratiu, un grup de joves va proposar fer una corona amb les branques de llaurer que decoraven la sala i portar-la a l’estàtua de Casanova, que en aquell moment encara era a l’antic Saló de Sant Joan. 

Un cop la comitiva va arribar a l’estàtua, van trobar un policia a l'estàtua. En Ramon Duran i Albesa, que llavors tenia 14 anys, s’hi va enfilar pel darrera i li va posar la corona. Mica en mica, any rera any, cada cop era més gent la que se sumava a l’homenatge a Casanova, fins que l’11 de setembre de 1911 la concentració va ser tal que va acabar intervenint la policia, tot detenint a una trentena de persones. La imatge és de 1907.

En motiu dels dos-cents anys del Setge de Barcelona, l’Ajuntament va decidir traslladar l’estàtua de Casanova, obra de Rossend Nobas, al que encara avui és la Ronda Sant Pere i fins al segle XIX era part de l’antiga muralla medieval, on es diu que Casanova va caure ferit durant el setge. Josep Llimona va ser l’encarregat d’esculpir el relleu que decora el pedestal. El nou monument amb la vella estàtua va ser inaugurat l’11 de setembre de 1916, retirat després de la Guerra Civil i tornat a instal·lar a la Ronda Sant Pere l’11 de setembre de 1977 amb una gran manifestació d’un milió de persones envoltant-la.

Al canviar d’emplaçament l’escultura de Casanova, al seu lloc va ser posada la de Pau Claris –president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors- i obra de Rafael Atché de 1880, que va ser fosa en bronze i posada al seu emplaçament actual 1917. Les estàtues de Casanova, Desclot i Guifré van ser encarregades directament a Nobas, Fuxà i Vallmitjana; les altres van ser el resultat d’un concurs que va convocar l’Ajuntament: Fabre per Pere Carbonell; Viladomat per Torquat Tasso; Albert per Antoni Vilanova i Ramon Berenguer per Josep Llimona.

Per desgràcia, exceptuant les escultures de Casanova, Viladomat i Roger de Llúria -ambdues als seus emplaçaments originals-, les altres van ser foses després de la Guerra Civil per fer la imatge de la mare de déu de la Mercè dels germans Oslé que avui corona la Basílica de la Mercè. 

Actualment, a l’antic Saló de Sant Joan, rebatejat passeig de Lluís Companys, trobem encara d’un cantó l’Arc de Triomf de Vilaseca i l’escultura de Pau Claris que substituïa la de Casanova, i de l’altre, les de Viladomat i Llúria que miren al parc. Enmig, una majestuosa estàtua dedicada de Francesc de Paula Rius i Taulet, obra de Manuel Fuxà i erigida el 1901 després de quatre anys de treball. 

El pedestal i l’obelisc són de Pere Falqués, que també va dissenyar, entre d’altres coses, els fanals del Saló de Sant Joan i els de l’antic camí de Gràcia que encara es conserven.

Als quatre bellíssims medallons en bronze del basament s’hi representen, en baix relleu, les grans obres promogudes per Rius i Taulet: el monument a Colom, l’Exposició del 88, el parc de la Ciutadella i la Gran Via. L’al·legoria masculina simbolitza el Treball i la femenina, les Belles Arts. 

Pel pedestal també trobem símbols que representen les ciències i el comerç. Del cantó de l’obelisc que mira a l’arc, hi ha una fama alada i de l’altre, el solemne bust de Rius i Taulet, mirant a les portes del parc de la Ciutadella. 

Si has arribat fins aquí és que has llegit el segon subcapítol de "Un primigeni itinerari turístic", una ruta que va configurar l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de "Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç". Si vols tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut. 

Gràcies per llegir-me!