0. Pròleg. Pels amants de Barcelona_BCN: Bellesa i Oblit

La foto és de Pepe Encinas

Barcelona ens parla i no entenem el què ens diu. Hem perdut la memòria i els vincles entre l’espectador i els monuments de la ciutat s’han trencat perquè ja no reconeixem els símbols que la iconografia ens exposa.

Inventem conceptes i llenguatges que determinen la nostra cultura i delimiten la nostra línia de tradició de pensament: des de temps immemoriables els humans narrem amb imatges la nostra pròpia història; somiem amb imatges i per això Hollywood és la fàbrica dels somnis. 

Però, ai l’as!, el símbol depassa la memòria! I aquelles imatges xerraires que es presenten a la iconografia artística dels nostres monuments, passen a ser belles formes sense fons. I tot i captivats per aquesta bellesa ignota, com no entenem el que veiem, ens hem convertit en uns estranys a la nostra pròpia casa.

A més, sembla que en aquesta Barcelona desmemoriada nostra, no es fa prou justícia als artistes catalans. Els turistes, per exemple, -i parlo per experiència-, s’omplen la boca amb en “Gàudi” de la “Sangria Familiar”. Però qui s’enrecorda avui de l’Eusebi Arnau? i d’en Llimona? i dels Oslé i dels Vallmitjana?. Estan per a tot arreu i passen absolutament desapercebuts per a la gran majoria de turistes i autòctons. 

I no només això és alarmant, a més, atemptant a tota lògica convencional -i confirmant una de les moltes paradoxes de la vida-, és ben demostrat que quan més cops veiem una cosa menys ens hi fixem (però més creiem conèixer-la): l’orgull mai falta, però orgull de què?, sinó entenem el que veiem i només es pot veure allò que es mira... A Barcelona, desafortunadament, s’admira més del què es mira.

Per tal de treure la pols al mobiliari, heus aquí Barcelona: Bellesa i Oblit, on s’explica anecdòticament la història de l'art públic de la ciutat i on es repassa la iconografia simbòlica d’alguns dels monuments més representatius de la ciutat. Focalitzant l’atenció en el simbolisme de les representacions escultòriques autònomes de caire monumental, el text recupera els monuments, els seus protagonistes i, de retruc, la memòria.

Recordant que Barcelona ens parla i no entenem el què ens diu, hem de tenir sempre present que la comunicació no és qüestió d’idioma sinó de voluntat i, sobretot, que l’única manera de conservar la cultura és pensant-la i compartint-la.

Què vols llegir, ara?

Vull seguir llegint a Limitacions/Preliminars per saber l'estructura del llibre.
Passo de les Limitacions dels Preliminars per fer una Panoràmica monumental de Barcelona 
Saps què? Torno a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit