Getting "The Point": my trip around South Africa (2007)

                 

Durant 4 mesos de la meva vida vaig estar passejant entre Kenya i Sudàfrica. I un cop a Sudàfrica, entre altres indrets meravellosos, vaig passejar pel Cape Point, la punteta-punteta del cap de Bona Esperança. Hi fa una ventolera d'escàndol!, ni per tot l'or del món m'hi fotia jo allà amb un vaixell...

Mireu la paperera de la foto.... sembla una caixa forta d'un banc...o la d'un polític corrupte d'aquests tant nostrats...Jo els fotia tots dins...I la clau, a mar!

Sorprenentment, a la Península del Cap hi ha una flora i una fauna increíbles...

Tan hi trobem babuïns com pingüins...Babuïns, vale, que som a l'Àfrica...Pingüins, al seu moment, ja em va sorprendre més...però quan tastes les aigües de l'Atlàntic meridional entens el perquè de tot plegat. Dins la meva "ignorància per inèrcia", haig de confessar que, fins que vaig arribar a la zona, és a dir, fins al 2007, m'he passat la vida pensant en pingüins amb el fons blanc. (Casum el pingu...) 

El dia que vaig veure un pingüí amb el fons verd, per poc em desmaio... I ben a gust que estava allà entre les mates...disfrutant del fullatge i les vistes...Tota una experiència. Però hi ha més, encara...

Al pàrquing del costat del parc on viuen els pingüins "de fons verd" hi ha un cartell enorme advertint als usuaris que revisin sota el cotxe abans de marxar... Més probable que una bomba, hi haurà un pingüí buscant l'escalforeta del motor...Aquí ho fan els gats, allà els pingüins...I no vegis com prenien el solet els pingüinets del Cap...allò semblava la Barceloneta a ple agost. 

Repassant una mica la "trista" història de la humanitat, com passava sovint cap al segle XV, els portuguesos sempre eren els primers en arribar pels llocs: els primers en arribar i els primers en marxar, perquè sempre venien darrera els espanyols o els holandesos o els anglesos i els acabaven fotent "el puesto". I això és el que va passar a Ciutat del Cap: que, en "dos dies", tenien allà als holandesos. Clar que els va durar poc la broma als holandesos perquè, "quatre dies després", arribaven els anglesos....I així, anar fent...

Els primers en arribar, però, van ser els portuguesos, que eren uns "cracks" de la navegació i es van aventurar a costejar el continent africà. Bé, aventurers i més coses...Resumint molt, si es van aventurar al cabotatge del continent va ser perquè, entre altres coses, al 1453 va caure Constantinoble (Estanbul) i, amb ella, l'últim reducte de l'Imperi romà d'Orient a mans dels turcs de Mehmet II, que vaja setge més espectacular, per cert...quin gran estratega el turc...

Bartolomeu Dias

De retruc, als catòlics se'ls acaba "el chollo" d'aconseguir productes provinents de la Índia via l'antíquíssima Ruta de la Seda que, ramificant-te per tot l'Orient Mitjà, configurava -des de feina molts anys-una preuada xarxa comercial i ideològica. 

S'havia d'arribar a l'Índia com fos. I si no era per aquí, seria per allà. Pel mateix motiu, també Colom i els seus -pocs anys després dels portuguesos- van emprendre l'aventura atlàntica: "la necesidad agudiza el ingenio". A més, però, els portuguesos anaven a buscar el llegendari Regne del Preste Joan, un sacerdot, rei cristià i patriarca que se suposava tenia un regne "forrat d'or": s'ubicava pel que avui és Etiopia i era l'últim bastió cristià en zona musulmana. 

El llibre del Baudolino de l'Umberto Eco parla també d'un viatge en busca del Regne del Preste Joan. I és una delícia de llibre...

Així doncs, els portuguesos van anar tirant avall, avall fins que, al 1488, Bartolomeu Dias avista la punteta-punteta d'un cap que va batejar amb el nom de "cap de les tempestes". I allà hi moriria anys més tard, al 1500. 

Debia ser després de les exitoses expedicions de Vasco da Gamma que, el rei Joan II de Portugal va rebatejar el cap com a "cap de Bona Esperança". 

En un primer moment es va pensar que el cap en qüestió era la punta més meridional del continent -i molta gent ho pensa encara potser-, però no: la punta més punta de tot el continent africà és el cap Agulhas, a uns 150 quilòmetres del "Point" del cap de Bona Esperança, on realment s'uneixen les aigües de l'Atlàntic i de l'Índic. 

I bé, en resum, Sudàfrica és un lloc molt bonic, molt gran i amb molta història. I com estic provant l'Animoto, he fet una mini presentació de mig minutet -que és el que deixen gratuït- amb algunes fotos que vaig fer quan passejava per la Península del Cap. Bé, evidentment, les fotos on surto jo no les he fet jo: on sortim el Leo i jo, la va fer el Seb i on surto només jo, la va fer el Leo. 

Getting "The Point" (ZA)